tres del matí d'un dimarts/dimecres qualsevol, però aquest és especial.. estem a octubre i aquest mes sempre fa de les seues..

Nits de pors, plors i tremolors, i tu estàs lluny, encara ho estàs, se m'està dibuixant la eternitat tinc ganes de sentir la teua calor, les teues mans deslliçar-se sobre la meua esquena i els teus llabis acompanyar-les, veure't llevar-te les ulleres amb eixa rapidessa i veure com després no les trobes.. no sé de que tinc por, no sé perquè tinc por.. si en cada bàtec del meu cor apareix el teu nom, no sé de que em sorprenc si tu eres tot alló que sempre he estat buscant.

I per fi, per fi ho he trobat, per fi ho tinc al meu costat, dispossada a donar tot per tu com tu ho estàs a fer-ho per mi, disposada a dibuixar milions de somriures mentre et mire, et bese i et gaudisc, disposada a fer l'idiota amb tu fins a tal punt que la vergonya al teu costat ja es una cosa que s'ha esfumat.. disposada a tot.. mentre siga amb tu.. disposada a viure, sentir, gaudir, estimar, volar...

anem volant.