25 d’octubre 2010

A veces es dificil sonreir cuando tienes ganas de salir a volar, sola, otra vez.

10 d’octubre 2010

Serrat

La soledat em fa pensar, i pense coses bones i dolentes, i és que ara he tornat a començar, comencen les nits d'insomni, les nits de pensar-te, les nits de distància i manca d'abraços..
I escolte paraules d'amor, potser, no, segur que no és la cançó apropiada per a un dia de nostàlgia i melàncolia, soledat i pensaments.. pero i el que m'agrada?
Encenc un altre piti, aquest serà el darrer de la nit, ara entenc quasi perfectament que és el nirvana al poder fumar mentre escric un dels meus textos..
mentre busque la inspiració al fum que els meus pulmons trauen poc a poc, escoltant serrat, veient figures dibuixades al fum a les 3 del matí.. sols em falta un detall.. i no és simplement que la vida prenga un cafe amb mi(de vez en cuando la vida) sino la teua preséncia al meu costat, i es que hi ha que caminar de puntetes per a no trencar l'encissament ("), que tu em tens encissada amb els teus somriures, i el compte enrrere es cada cop més petit, i més pròxim trobem el 0, i haure de recorrer 350 km que m'allunyaràn de casa meua, però per desgràcia aquest cop el tren ha venut bolet d'anada i tornada (aquellas pequeñas cosas) però la veritat aixo no és un fet que ara per ara m'importe, més bé sols desitje agafar el tren d'anada... i gaudir de la teua companyia i de nostra casa per eixos 5 dies =) i allà ja veure com collons puc parar el temps per a estar amb tu... o sino al tornar inventaré la manera de fer una màquina per a teletransportar-te o teletransportar-me.. però pensaré sols en possitiu.. que ja sols queden 18 dies.. 18 dies per a tindre't davant de mi, per mirar-te i no haver d'imaginar-te per poder donar-te totes aquestes abraçades que no he pogut donar-te aquest temps, i ara prenint-le foc a un altre piti veig com el temps passa lentament però em dóna igual, encara que millor crec que me'n aniré al llit i tancaré els ulls per despertar-me i saber que han passat més hores de les que em separen de tu.. i es que sols puc pensar en el 29 d'octubre.. i en el tren que em porte a chanmartin... i en trobar-te i en.. buff quina fotraca de nervis se'm possen al cos quan pense que dins de res et tindré a prop, quan pense en la sensació de tornar a tenir-te a prop...
=)
m'has tornat les ganes de somriure, la il·lusió d'esborrar un dia més al calendari, i les ganes de dir t'estime, que considerava completament perdudes..
ara en quant aquest fum deixe de dibuixar-te a la meua habitació me'n aniré al llit i et pensaré de nou fins a dormir-me dessitjant com cada nit trobar-te en somnis per a almenys besar-te en ells...

Hui aniré a Amsterdam fins a trobar-te encara que sols siga un somni.