27 de setembre 2010

26 de setembre 2010

No es cosa de niños, y no es solo un juego..
está en juego un futuro que en parte es divertido apostar, poner sobre la mesa y hacerlo que penda de un hilo, pero por otro lado un futuro es hacer que tu presente cambie, un futuro será tu presente, y tu presente hace que vivas la vida de una forma diferente...

Sinceramente.. creo que quiero apostar.

Nou.

la meua vida ha assolit un altre camí...
la protagonista sóc jo, i els seus somriures..
no s'oblida, sols es divideix el camí, sense deixar esborrar les pejades que ja hem donat..
amb aixo dic, no t'oblide.. però si m'allunye de tu...
i m'aprope a la distància que es tindre de nou a una persona estimada a l'altra punta de la península.. ell
No sé si és masoquisme o és que aixó em dóna la vida..
Sols sé que el meu camí continua recorreguent-se i que tu, estàs en certa manera encara en ell.. però aquesta vegada d'observador extern.. mentres jo observe internament la distància que em separa d'Astúries...
Canvia l'observador intern que m'acompanya, renaixen els somriures i deixem enrrere les llàgrimes...
Ell,que a partir d'aquesta entrada passarà a anomenar-se tu, i tu que a partir d'aquesta entrada passaràs a anomenar-te ell o passaràs a no anomenar-te...

Ell-Tu seràs l'observador interior.. i mentre caminem diré que falten 32 dos pases per a retrobar-te...

Nova jo, nou tu, nous nosaltres...
Però els textos sempre els mateixos..
No sé si se'm dóna bé escriure, sols sé que deixe que els meus dits colpejen el teclat d'una manera insana... insana o sana... no sé ben bé que dir...
Però els meus textos continuaràn siguent escrits, amb major o menos periodicitat i major o menor encant per mi, per la somniadora que encara que sap que no és el seu temps, vol que siga temps de somniadors...