De sempre i per a sempre.. difícil de dir.. ho sé però sé que així serà, que el que sento per tu no s’esborra amb tanta facilitat.. que el que em fas sentir amb tan sols la teua veu és més del que mai m’han fet sentir, que un escalfred em recorre si et sento respirar, un somriure se’m dibuixa si et veig en fotos, i unes llàgrimes nervioses plenes, satisfactòries, sinceres, emotives i felices em broten si et tinc a prop.
Que tot això no és mentida, que tot això és sincer.. que et dic que et sento, que et dic que em desfaig per tu, que et dic que un bes teu (per bruto, assassí, descordinat qe siga) és el millor bes que m’han pogut donar, que si note com els nostres llavis s’acaricien em torne boja, que si et tinc a prop el meu món consisteix en tu, jo i nosaltres, que la distància per mi és el més estúpid que s’ha inventat, que les pors i les inseguretats per mi no existeixen si el meu destí està al teu costat, perquè som tu i jo, i desitjaria que fossem nosaltres, però em conforme en xipirons perquè tu em fas feliç, que em torne boja si no escolte la teua veu un cop al día, que és Sant Jordi i tu no estàs ací, que un somriure per sempre, que podria passar-me la vida descrivint el que em fas sentir, però ho resumiré i diré simple i tendrament que t’estimo.
T’amu millor amic. =)
