18 d’octubre 2011

tres del matí d'un dimarts/dimecres qualsevol, però aquest és especial.. estem a octubre i aquest mes sempre fa de les seues..
Nits de pors, plors i tremolors, i tu estàs lluny, encara ho estàs, se m'està dibuixant la eternitat tinc ganes de sentir la teua calor, les teues mans deslliçar-se sobre la meua esquena i els teus llabis acompanyar-les, veure't llevar-te les ulleres amb eixa rapidessa i veure com després no les trobes.. no sé de que tinc por, no sé perquè tinc por.. si en cada bàtec del meu cor apareix el teu nom, no sé de que em sorprenc si tu eres tot alló que sempre he estat buscant.
I per fi, per fi ho he trobat, per fi ho tinc al meu costat, dispossada a donar tot per tu com tu ho estàs a fer-ho per mi, disposada a dibuixar milions de somriures mentre et mire, et bese i et gaudisc, disposada a fer l'idiota amb tu fins a tal punt que la vergonya al teu costat ja es una cosa que s'ha esfumat.. disposada a tot.. mentre siga amb tu.. disposada a viure, sentir, gaudir, estimar, volar...
anem volant.

13 d’octubre 2011

He trobat mil formes de trobar-te a faltar, i ara que he descobert la mil i una em pregunte si no deuria haver-te besat més per tal de tindre un bes teu a la memòria cada vegada que el necessite, si no deuria haver-te recorregut de manera que cap milimetre del teu cos s'esborrara de la meua ment,i si no deuria d'haver-te comptat les pigues per tal d'unir-les amb punts i dibuixar tot alló que enyore. Si no deuria d'haver guarda't el sabor dels teus llabis en el meu lloc secret, crec que hauriem d'haver portat a termini més lluites, lluites al llit de les que a tu i a mi ens agraden per tal de no trobar a faltar el teu cos en les nits de distància.. que són 17 dies, que 17 dies no són res per a tot el que ens estimem.. però que cada segon sense tu se'm fa una vida... perque la meua vida em falta.. i estàs a altre pais, altre planeta per a mi, i trobe a faltar tots els petons que et donaria, totes les caricies que et cobririen el cos, trobe a faltar el teu cabell, els teus llabis, la teua pell, et trobe a faltar.. trobe a faltar fer-te l'amor cada nit i besar-te com si no existira ningu més, perque al cap i a la fi.. quan estic amb tu, sols existim els dos.. i per aixo per aixo tinc panic de descobrir un dia d'aquestos la manera mil-dos de trobar-te a faltar.. que sols fa un dia que t'has anat i no puc deixar-te d'enyorar...