He trobat mil formes de trobar-te a faltar, i ara que he descobert la mil i una em pregunte si no deuria haver-te besat més per tal de tindre un bes teu a la memòria cada vegada que el necessite, si no deuria haver-te recorregut de manera que cap milimetre del teu cos s'esborrara de la meua ment,i si no deuria d'haver-te comptat les pigues per tal d'unir-les amb punts i dibuixar tot alló que enyore. Si no deuria d'haver guarda't el sabor dels teus llabis en el meu lloc secret, crec que hauriem d'haver portat a termini més lluites, lluites al llit de les que a tu i a mi ens agraden per tal de no trobar a faltar el teu cos en les nits de distància.. que són 17 dies, que 17 dies no són res per a tot el que ens estimem.. però que cada segon sense tu se'm fa una vida... perque la meua vida em falta.. i estàs a altre pais, altre planeta per a mi, i trobe a faltar tots els petons que et donaria, totes les caricies que et cobririen el cos, trobe a faltar el teu cabell, els teus llabis, la teua pell, et trobe a faltar.. trobe a faltar fer-te l'amor cada nit i besar-te com si no existira ningu més, perque al cap i a la fi.. quan estic amb tu, sols existim els dos.. i per aixo per aixo tinc panic de descobrir un dia d'aquestos la manera mil-dos de trobar-te a faltar.. que sols fa un dia que t'has anat i no puc deixar-te d'enyorar...