..

Alçar-te un dia i recordar que fa menys d'una setmana et despertaves al seu costat, que el primer i l'últim que veies al dia era ell.. Alló que fa temps portaves desitjant..
De sobte et sents glaçada i  recordes que tardaràs un mes més en tindre aquesta sensació, de captar la seua olor i veure els seus ulls...
Aleshores quant de veritat te'n adones de que l'estimes i el trobes a faltar, sents que ets idiota al pensar que rendir-te ha estat present durant aquestos dies, rendir-te, tu?  I te'n adones de que realment ets tan hipócrita com els demés al tindre com a filosofia de vida la frase: "Asumir que rendirse no es una opción" i voler aplicar la rendició més cobard. Per no voler passar pors ni penúries, per voler ser feliç encara que et coste temps de tristessa, i ara tornes a ser tu mateixa i a pensar que he d'assolir que rendir-me no és una opció..
esperaré un mes per despertar-me al seu costat, per mirar-li als ulls i per ser, un cop més alló que els seus braços rodejen.