18 d’agost 2008

Distànciaa.



I mentres parle amb tu tanque els ulls per a imaginar tot alló que dius.. per imaginar eixe petó, per imaginar eixa abraçada, per imaginar eixe somriure i sentir com t'apropes a mi..

La imaginació es alló que ara he de fer servir...

Et trobe a faltar....

3 comentaris:

Jota ha dit...

La distància, ben portada, és un bon combustible per l'amor.
Feu bona parella.

miquelet ha dit...

Espere que algun dia aquesta distància siga zero. Per a sempre. Us ho mereixeu per l'estima que despreneu i que se us veu a cada foto a les vostres mirades.

Que no s'apague mai. És molt bonic.

Salut

Unknown ha dit...

Xicona, no estigues trista, de vegades la distanciaes bona, espere que ente cas siga bonissima i no una tortura.

:) t´estima xicona!