I pensant una llarga nit vaig arribar al punt de no saber que era la por... Tothom pensa que la por es una forma de covardia davant de situacions difícils per a la persona que té por. Però realment es covardia?
Vaig pensar en els cops que vaig tindre por, moments d’angoixa davant de la mort d’un familiar, la perduda d’algun amic, por en una discussió, por a les nits de soledat, por al caminar pel carrer i sentir-me perseguida, i vaig adonar-me’n de que realment, si, sóc una persona porica... molt porica.
Però vaig anar més enllà buscant d'on ve la por i perquè ens quedem paralitzats al trobar-nos amb ella...
La por la fa el cervell, cada persona es més o menys valenta, segons el seu cervell...
La por es un sentiment, que es dona en animals, animals racionals o irracionals, animals amb vida...
La por irracional es dona quan un animal es juga la vida davant d’un predador... Por racional hi han moltes, algunes molt estúpides, d’altres completament motivades...però realment la por per què existeix??
Pensant més de dues hores en això vaig adonar-me’n de que la por racional venia quan algú veia que tenia alguna cosa a perdre, i vaig pensar, si tens por a la mort, es perquè deixes a la vida cosses importants per a tu, així que realment la por es tan dolenta com tothom ho imagina?
Tindre por a morir es tindre por a perdre una cosa estimada.
Qui te por es perquè te alguna cosa a perdre.
Així que la propera vegada que tinga por pensaré en eixos amics, eixa família, eixes coses per les que realment tinc por, por de perdre-les.. i la por s’esvairà.. =)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada