28 de juliol 2008

||*||

La Revolta es porta al cor.



Tinc ganes de canviar el mon, de ser diferent i ser feliç al meu petit i bonic País Valencià.
He despertat i he notat com la revolució corria per les meues venes. I allí estava deseosa d'eixir a la llum per tal de salvar els meus somnis, somnis que a la millor desapareixen amb el pas del temps o somnis que m'acompanyaran la resta de la meua vida per tal de continuar lluitant per fer-los realitat.



La gent pensa que sóc una xiqueta capritxosa que només vol cridar l'atenció dient que sóc diferent, però no es així, sóc una xiqueta que té les idees clares i si vol cridar l'atenció es per tal de fer que les coses canvien i siguin diferents, més fàcils i justes.




Ahui m'he alçat amb el peu de la Revolució, un dia més, però no puc revolucionar més que a les meues idees.
Ahui és un dia en que sento que estic atrapada en aquestes quatre parets i no em puc surtir.




Però amb el pas del temps les parets aniran caiguent, tal volta els artells els tinga cansats, com en eixa cançó d'Extremo però seguiràn dispossats per a la revolta dia a dia.




Cada cop que penso, cada cop que parlo,
cada cop que escric ho faig en català.
Cada somriure, cada mirada,
cada cop que estimo ho faig en català.
S´ofeguen les veus, oxigen o no puc més,
o ara o mai, independència o mort...
No amaguis la llengua, no siguis covard,
la cultura encara és viva, no la podem matar...
Cada puny alçat dibuixa en l´aire un camí de llibertat,
i mentrestant, si el mur cau, podem seguir avançant.
Cada somriure, cada mirada,
cada volta odiada és un motiu per tirar endavant.
S´ofeguen les veus, oxigen o no puc més,
o ara o mai, independència o mort...
No amaguis la llengua, no siguis covard,
la cultura encara és viva, no la podem matar...
"I quin mal faig si dic que sóc independentista,
si jo de mal no en sé fer...
I si crido contra el vent i disparo amb les paraules,
i si parlo del meu poble i ressegueixo el bell paissatge,
i si canto els himnes de les nostres esperances,
fins el da que toquem amb les nostres mans
la nostra absoluta llibertat, i més...
I quin mal faig si dic que vull la independència?"



CESK FREIXAS. NO AMAGUIS LA LLENGUA.



La revolta continua




2 comentaris:

Alba ha dit...

Eis revolucionaria!!! xDD

No se qui collons t'haura dit això de la xiqueta que vol cridar l'atencio, pero qui t'ho ha dit es subnormal, perque si et mirara tal com ets, es donaria compte de que tu el que fas es ser com ets, i si crides l'atenció i alçes la veu no es sols per tu, si no per tots, per un sentiment o per una ideologia, o per eixes ganes de llibertat que tenim..


Salut Natha




No deixis mai de bategar
el sentiment de llibertat,
no deixis mai d'anar endavant,
aquest cop el poble vencerà...
la Princesa de la Revolta!....(8)

miquelet ha dit...

El salmó és qui neda contra la corrent per a perpetuar-se. Les merdes són les que sempre van a favor de la corrent. Ves a una depuradora i ho veuràs (i oloraràs). Després ves a una disco de moda. És el mateix.

Salut.