.

Un dia et despertes i no saps be on estàs..
mires als dos costats de la teua vida i decideixes caminar sense rumb...
arribes a un inesperat lloc, amb gent inesperada...
camines.. camines.. camines.. arribes a un concert molt esperat..
de sobte creues la mirada amb persones..
persones que penses qe no tornaràs a veure..
mirades sinceres, mirades curioses, mirades especials...
i de sobte la única mirada qe no esperaves veure més..
es converteix en la mirada més especial per tu..
eixa mirada que necessites cada segon per somriure.. eixa mirada que pensaves que mai és creuaria amb la teua de nou..
eixa mirada tendra, eixa mirada que em demostra molt amb res..
eixa mirada teua tan especial.. i es aleshores.. quan creue les nostres mirades que crec en les casualitats... i decidisc que eres una de les meues millors casualitats..