batallant contra la llum

Tu i jo, en una habitació, el dia s'asoma per la finestra i nosaltres no el volem veure. Que per a que eixir al carrer si el més bonic el tinc dins?
I mentre la música t’acaricia jo em pose sols de veure com et deixes acariciar, també mentre veig com la llum intenta entrar per la finestra, està lluitant per entrar, mentres nosaltres li tanquem el pas, a l'hora que tanquem els ulls... i comencem la nostra lluita, la lluita dels petons i de les carícies, de les paraules tendres i els bàtecs de cor forts, però cap dels dos guanyem aquesta lluita, ja que és la nostra suor la que surt guanyadora, mentre és barreja amb l'altra, i nosaltres ens convertim en un, una sola ànima per a dues persones, i continuem lluitant això si, la millor lluita de totes, la de l'amor, encara que els nostres ulls estiguen tancats tu i jo continuem mirant-nos, cor a cor, petó a petó, i la batalla conclueix, i cap, millor dit, els dos hem guanyat... aquesta batalla que m'encanta lliurar, que si per mi fos lliuraria cada dia i varies vegades, aquesta batalla que ens fa sentir una barreja de colors i sensacions, aquesta batalla que ens fa ser un, i per fi obrim els ulls, i, on està la llum? hem guanyat!.. la llum ha decidit que nosaltres sols donem més llum que ella mateixa.. que la nostra lluita llibera focs d'artifici que sols tu i jo sabem fer esclatar.. i mentres la llum amagada, fins que arribe el nou dia, ens mira satisfeta d'haver contemplat aquesta guerra.. i pensa que totes les guerres deurien ser com la nostra.