Uníson.

Passen els dies, de tot s’aprèn, les distancies creixen, tal volta disminueixen, passen les hores i et pense, t’he pensat, t’he recorda’t i t’he dibuixat llunyà en la meua ment, també t’he imaginat, t’he imaginat al meu costat, acariciant-me, besant-me, t’he recordat tenint-me al teu costat, t’he recordat, i el somriure s’ha dibuixat, les meues galtes s’han fet roges sols de pensar-te, de pensar-te, de recordar com et sentia, de sentir-te com et vaig sentir, tan a prop, i ara tan lluny...
t’he recorda’t de nou...
i sé que el que ens uneix és molt més que tot el que em rodeja,
el que ens uneix és un sentiment inexplicable, el que ens uneix està bategant amb força, tu em parles amb el cor, jo et parle amb l’ànima.
Nosaltres estem units, els nostres cossos funcionen al uníson...
Al uníson en la distància, i això m’encanta...
Al uníson es menejen, al uníson bateguen, al uníson es pensen, al uníson s'estimen, al uníson es troben, al uníson es somnien, al uníson s'estremeixen, al uníson s'enyoren...

Els cossos al uníson...